DESCOBRIR LA SENYALÍSTICA: Museu de Disseny Barcelona

Museu del Disseny de Barcelona


El museu del disseny es troba en un edifici de 4 plantes on comparteix espai amb l’associació AFAD, la Biblioteca del Clot i la cafeteria del museu.

El tret més característic de l’interior de l’edifici, és l’espai diàfan de la planta 0 i 1, que es troba al mig i que fa de sala comuna d’es d’on accedir als diferents espais com exposicions, llibreria, cafeteria, etc. Al mig del tot es troben les escales elèctriques que fan d’element orientatiu cap al mostrador d’informació i la planta 0.

Com es pot accedir des de la cara sud i la nord, la senyalística com ara “entrada – sortida  i horaris” està repetida i la genèrica com els elements que es troben a cada planta, s’ubiquen a les parets laterals de manera que poden ser llegides d’es d’una banda i l’altre.

És un espai de sostres alts, amb parets amples que evoca tranquil·litat i gràcies a l’espai diàfan central dóna una gran amplitud visual que fa més senzill a l’usuari orientar-se a l’espai sense necessitat de afegir més senyalística.



Sistema de senyalística

La senyalètica del museu es caracteritza per la simplicitat. Els seus objectius més destacables serien aspectes d’orientació,  localització de béns i cohesionar el conjunt.

No utilitza una identitat de marca molt marcada sinó que opta per una simplicitat d’aquesta que convisqui amb les exposicions itinerants, cafeteria i biblioteca.

Per mostrar aquest projecte utilitzaré les tres parts que formen la senyalètica segons Chris Calori:

Sistema d’informació

La ubicació de la senyalètica sempre és a la paret blanca i no amb elements que sobresurtin d’aquesta o en columnes que trenquin la visual de l’espai. Tot i que l’objectiu és orientar, els usuaris no van amb pressa buscant senyals sinó que es busca que passegin per l’espai  ja delimitat per certs elements arquitectònics.

La redacció d’aquest pel que fa als elements genèrics, no els específics de cada sala expositiva, són clars i concisos, no són descriptius.

SISTEMA GRÀFIC

Es relacionen entre si mantenint una uniformitat on el color de la tipografia sempre es negre i el fons blanc. En excepció d’aquells que senyalen sortides d’emergència o portes no obertes al públic.

No utilitza gaires símbols, només la fletxa que indica la direcció de la planta o bé els símbols com els del bany o ascensor.

Pel que fa a la organització, com he dit abans, la senyalètica s’ubica en les parets laterals de l’espai central.

S’estableix una bona jerarquia de text canviant el cos de lletra i la tipografia. També s’aplica un enriquiment gràfic a la informació amb pantalles on es reprodueixen vídeos de les diferents activitats.



SISTEMA OBJECTUAL

Tot just estan canviant la senyalètica del museu, ja que canvien de sala algunes de les exposicions permanents que tenen. Han aprofitat per canviar també altres coses com els plafons amb informació que es troben a cada planta per informació directament sobre la paret i amb incisions en aquesta. També han afegit pantalles i uns plafons grans on es veu ràpidament el cartell de l’exposició depenent de en quina planta et trobis. Alguns d’aquests cartells seran efímers.

Pel que fa al material, la tipografia i senyals estan fets en vinil negre. Generalment sobre paret o plafons blancs i vidre a l’entrada i sortida del recinte. La mida d’aquest depèn de la seva jerarquia. Les fletxes i número de planta és el més gran per sobre dels títols de les exposicions permanents i altres elements com oficines, tallers o guixetes. Les exposicions s’acompanyen d’una imatge.


Per enfocar la informació de la planta en que ens trobem, aquesta es mostra sobre un material diferent i amb un to de blanc una mica més gris. Es veu més fosc que la resta i per damunt dels altres, de la mateixa manera que passa quan en moltes pàgines webs passem el ratolí per damunt. Això em fa pensar amb la influència dels elements gràfics d’interacció i el digital signage.

Per l’entrada a una exposició, en comptes d’utilitzar-se de nou el cartell, es crea una composició amb el títol i aquest ocupa un gran espai visual. També a les portes es col·loca un QR per l’audioguia i el logotip del museu a l’altre banda.



Per finalitzar, la senyalització també dedica una de les parets que es troben en sortir de l’exposició “Objectes comuns”  per informar sobre els diversos itineraris que hi han al costat del disseny HUB, tots ells espais públics. Enriqueix la informació textual amb un mapa i les imatges d’un banc, paperera i farola.  A més, busca la interacció amb el públic afegint al títol el símbol hashtag que s’utilitza a les xarxes.



Reflexió personal

Trobo que la senyalística conviu amb l’espai perfectament. Aprofita les grans parets blanques per omplir-les només amb el text necessari i deixant que les diverses exposicions siguin les protagonistes de l’espai.  També funciona bé la jerarquia dels textos i la convivència d’aquests amb les pantalles.

En alguns punts si que es troba a faltar més il·luminació i algunes de les senyalétiques com la que es troba al lateral de les escales mecàniques passa desapercebuda pels usuaris que es dirigueixen directament cap a elles pel gran pes que tenen en la orientació de l’espai.

Bienvenidos y bienvenidas!

Pública

Bienvenidos a mi Folio personal. Esta entrada se ha generado automáticamente, y sirve para explicar la plataforma académica de portafolios.

Folio es una plataforma académica, desarrollada por la UOC y basada en WordPress para permitir a la comunidad académica interactuar de forma rica y abierta. Permite presentar trabajos en el aula, al profesorado, a la comunidad o en abierto.

Es probable que en este espacio haya contenidos que no sean visibles si no formas parte de la comunidad académica hasta que no entres en el Campus accediendo a Folio.

Si se trata de tu espacio personal, puedes entrar para comenzar a editarlo!